El miedo de la guadaña
.
…………………………que no es el temor lo que nos acobarda
…………………………sino la resistencia a aceptarlo
……………………………………………………Tere Irastortza
.
he perdido los ojos dentro de los tuyos
he perdido los ojos dentro de una verdad incontestable
y ahora miro sin ver
como cuando el verde de la hierba negra
sepulta las piedras
que mellaran la guadaña
debe haber algún lugar
con una casa parecida a la nuestra
donde ninguna esperanza haga nido estéril
.
.
.
La tórtola
.
la gangrena de la devastación
un alboroto ardiente que no apaciguan
las madrugadas frías
salto de la cama y salgo a campo traviesa
para tragarme el aire
que respiran las amapolas
vislumbro las colinas azules y familiares
………………………………………..el boscaje espeso
…….que esconde la pena
la súplica de mi mano que se echa a volar
como el aleteo de la tórtola que pasa
hasta la rama de tu dolor
.
.
.
Camino de la riera
.
de madrugada un hombre y un perro
…………………………..y las calles húmedas
un poema breve que se afana
en volver al gesto de la rutina
a la mísera rutina añorada
a la pequeña suerte de cada día
un sauce desarraigado por la crecida
que aún sobrevive a medio caer
para sostener el nido de un ruiseñor
.
.
.
En un imán de la nevera
.
………………….…….no es morir
………………………..lo que apremia
………………………..………..Lola Andrés
.
busca el manantial
……………………………modifica su curso
remueve la pesada roca que se alza
………………………………entre tú y la vida
reclama los días que te pertenecen
cumple la trémula palabra:
el incesante susurro del alma
deja en mis manos tu miedo
para engrosar el mío
……………………………..ya anegado
lee otra vez lo que hemos escrito
y entonces olvídalo todo
.
.
..
.
La por de la dalla
.
…………………………que no es el temor lo que nos acobarda
…………………………sino la resistencia a aceptarlo
……………………………………………………Tere Irastortza
.
he perdut ells ulls dintre els teus
he perdut ells ulls dins una veritat incontestable
i ara miro sense veure
com quan el verd de l’herba negra
colga els rocs
que oscaran la dalla
hi ha d’haver algun indret
amb una casa semblant a la nostra
on cap esperança no hi faci niu eixorc
.h
.
:
La tórtora
:
la gangrena de la devastació
un rebombori ardent que no apaivaguen
les matinades fredes
salto del llit i surto camp a través
per empassar-me l’aire
que respiren els gallarets
albiro els turons blaus i familiars
……………………..el boscatge atapeït
que amaga els senders de la pena
la súplica de la meva mà que s’envola
com l’aleteig de la tórtora que passa
fins a la branca del teu dolor
.
.
.
Camí de la riera
.
de matinada un home i un gos
………………….i els carrers humits
un poema breu que malda
per tornar al gest de la rutina
a la mísera rutina enyorada
a la petita sort de cada dia
un salze desarrelat per la crescuda
que encara sobreviu mig aterrat
per sostenir el niu d’un rossinyol
..
.
.
En un imant de nevera
.
………………….…….no es morir
………………………..lo que apremia
………………………..………..Lola Andrés
.
cerca l’aiguaneix
………………………..modifica’n el curs
remou la pesada roca que s’alzina
………………………………entre tu i la vida
reclama els dies que et pertanyen
acompleix la trèmula paraula:
el xiuxiueig incessant de l’ànima
deixa a les meves mans la teva por
per engreixar la meva
………………………………..ja enaiguada
altre cop llegeix el que hem escrit
i llavors oblida-ho tot
.
.
.
© Josep Checa Falgà, de los poemas
de: Dones de foc / Mujeres de fuego. Barcelona. Témenos edicions. 2024
Filed under: Miscelánea | Tagged: Dones de foc/Mujeres de fuego, Josep Checa i Falgà, Poetas catalanes siglo XXI, Poetas españoles en lengua catalana siglo XXI | Leave a comment »